Lliçó 1
Dues mans, un sol pols
Objectiu: aprendre a fer sonar les dues mans exactament al mateix moment, sense que una s'avanci ni arrossegui l'altra.
La idea
Coordinar les dues mans no comença amb dues melodies diferents. Comença abans: en el moment d'aterrar.
Quan les dues mans toquen juntes, el cervell sovint tria una mà com a cap i l'altra com a convidada. El resultat és una petita esquerda: una nota sona una mica abans, l'altra una mica després. Aquesta lliçó treballa aquest punt exacte.
No busquem força. Busquem coincidència.
Preparació sense piano
Seu còmodament i deixa les dues mans sobre la taula.
- Aixeca només un dit de cada mà: els dos polzes.
- Baixa'ls sobre la taula al mateix moment.
- Escolta el cop. Ha de ser un sol so, no dos cops separats.
- Repeteix-ho amb els índexs, després amb els dits del mig.
Fes-ho lent. Si els dits no cauen junts damunt la taula, tampoc no cauran junts damunt el teclat.
Exercici 1: dos do alhora
Col·loca el polze de la mà dreta sobre el do central. Col·loca el polze de la mà esquerra sobre el do immediatament inferior, una octava més greu si et resulta còmode.
Pols: 1 2 3 4
Mà dreta: do - do -
Mà esquerra: do - do -El guió vol dir silenci. Toca només als temps 1 i 3.
Practica-ho durant un minut. Després pregunta't si has sentit un sol atac o dos, si una mà pesa més que l'altra, i si pots tocar més fluix sense perdre la coincidència. Si la resposta és no, baixa la velocitat.
Exercici 2: cinc dits, mateix camí
Posa les dues mans en posició de do.
Mà dreta: do re mi fa sol
Dits: 1 2 3 4 5
Mà esquerra: do re mi fa sol
Dits: 5 4 3 2 1Toca les dues mans juntes, nota per nota.
do - re - mi - fa - sol - fa - mi - re - doNo corris. L'exercici és bo quan cada parella de notes sona com una sola acció. Evita mirar només una mà: mira un punt entre les dues mans, com si el teclat fos una sola superfície.
Exercici 3: una nota quieta, una mà que torna
Mantén la mà esquerra al do greu. La mà dreta toca do-re-mi-re-do. Cada nota de la dreta coincideix amb el mateix do de l'esquerra.
Pols: 1 2 3 4 5
Mà dreta: do re mi re do
Mà esquerra: do do do do doAra canvia.
Pols: 1 2 3 4 5
Mà dreta: do do do do do
Mà esquerra: do re mi re doLa mà que es mou no ha de fer perdre el centre a la mà quieta.
Com saber si ho fas bé
La coordinació no es nota només amb els dits. Es nota a l'orella.
- L'atac de les dues notes és únic.
- Pots tocar fluix i continuar sincronitzat.
- Pots repetir l'exercici sense tensar les espatlles.
- El tempo és estable encara que una mà es mogui més que l'altra.
Error habitual
No intentis corregir la mà tardana empenyent-la amb més força. La força no sincronitza: només fa que l'error soni més fort.
Corregeix-ho tornant al gest mínim. Mans quietes, dits preparats, caiguda conjunta.
Abans d'acabar, toca una última vegada el do amb les dues mans. Un sol so. Aquest és el punt de partida de tota coordinació: no dues mans que competeixen, sinó dues mans que comparteixen un mateix instant.